La Laia tenia un do especial: sabia escoltar. I així va ser com un bon dia, mentre passejava arran de mar, va sentir com una veu sibilant li xiulava històries a cau d'orella. Des d'aquell dia, sempre que feia vent, tant si era estiu, com hivern, com tardor, com primavera, agafava la seva bicicleta i anava a la platja a parlar amb el seu amic.