Your cart
No hay más artículos en su carrito
"L'illa de Maians es un excel·lent conjunt de relats, on l'estil de l'escriptor ha trobat definitivament el ritme, la precisio i la mesura... Una veu calculada, savia, culta i perfectament divertida."EL UROGALLO, Madrid"Sembla com si Kafka i Borges haguessin estat alegres companys de jocs de Monzo, a classe."DAGBLAD, Helsin gborg"Amb aquest tercer volum...
Un coit que es perllonga durant lustres i lustres; un incansable devorador de lletres; un trist oficinista a Lloret, tractant de lligar; un contrabandista de papallones; quatre lladregots de mig pèl; Déu creantforça matusseramentlunivers; un nàufrag frustrat; una noia amb sines farcides docells i de vegetació; un tastaolletes que viu després de mort Tot...
La seva obra es, en general, un testimoni, sovint novel·lat, sobre la seva existencia, condicionada pels esdeveniments historics i les circumstancies personals, presentat des del seu compromis politic amb el comunisme. Amb un estil planer, col·loquial i sovint emotiu, Pamies va escriure una obra prolifica, que compta amb el favor del public.
El cap de l'Enric dóna voltes com una baldufa quan remenant un àlbum familiar troba una foto de casament en la que els nuvis són la seva mare i el pare del seu millor amic, en Rixi. L'Enric creu que estan representant una obra de teatre, però quin misteri
Amb la màgia de les màscares italianes i sobre l'escenari d'una Venècia animada i mercantil, Gianni Rodari construeix una novel·la molt viva i entretinguda: el fill d'un califa presoner, una misteriosa góndola que navega sola per la llacuna, malentesos, intercanvis personals, contribuir a donar vida a un extraordinari aparell narratiu en el qual no falten...
La Càndida s'adona que ja té edat de menjar-se el món. S'enfila a la moto dels quinze anys i pel camí topa amb l'amor, s'entusiasma i s'estimba. Però la Càndida no té cap intenció de frenar.
La Laia tenia un do especial: sabia escoltar. I així va ser com un bon dia, mentre passejava arran de mar, va sentir com una veu sibilant li xiulava històries a cau d'orella. Des d'aquell dia, sempre que feia vent, tant si era estiu, com hivern, com tardor, com primavera, agafava la seva bicicleta i anava a la platja a parlar amb el seu amic.
En Marcel viu amb la seva mare, que és vídua, i amb el senyor Fabrizio, un refugiat italià que sencarrega de lhort. També freqüenta la seva companyia el doctor Ramon, que és el pretendent de la seva mare.
El trasllat dels nostres veïns va néixer com un "dia bluf", és a dir, un dia d'aquells que no tenen arranjament possible, perquè amb ells va arribar la insofrible Pati Perfecta
Durant els anys de la dictadura i la transició, Espriu va representar, amb la seva obra i la seva actitud, la dignitat de la cultura catalana. La seva figura simbolitza com poques altres tot el que el segle XX va significar per la nostra literatura: l'etapa radicalment nova de l'escriptor precoç d'abans de la guerra, la resistència clandestina a la...
«És molt senzill: quedeu-vos tots a casa.» Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar tota una ciutat. Els carrers es buiden. La paràlisi sestén. Gairebé ningú no va a treballar. El transport, les botigues i les fàbriques cessen les activitats. Un alçament col·lectiu sembla possible sense vessament de sang. Narrada amb la força i lastúcia duna...
. La Berta és una preciositat que s'enamora a primera vista de nois que tant poden ser lletraferits com heavies, bruixots o imprevisibles, antics o postmoderns, rossos, morenos, mudats, esparracats, discrets, discutidors i setciències.