L'autor de Tots tres surten per l'Ozama fa un tipus de literatura que potser podríem anomenar pedagògica, escriu per deixar testimoni, per guardar memòria d'una època i d'unes circumstàncies concretes: la de l'exili i la dels exiliats catalans de la República, tenint en compte els precedents immediats i les seqüeles consegüents. La importància de la memòria, com en els antics annalistes i memorialistes, és preeminent, potser és una mica la clau de volta de tota la producció narrativa de Riera Llorca.Testimoni colpidor de la situació miseriosa de negres i antillans a Méxic.
Utilizamos cookies propias y de terceros para obtener datos estadísticos de la navegación de nuestros usuarios y mejorar nuestros servicios. Si acepta o continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información desde su navegador Web.