LES FLORS DEL MAL (Català) Versió de Xavier Benguerel

Nascut a París el 1821, va morir en 1867. Tota la seva vida la va dedicar a l ' "dandysmo" i a les lletres. Únicament va escriure un volum de versos, "Les flors de l'malament" (1857), la inspiració era completament nova, sensual i refinada, encara que expressada d'una forma madurada i de perfecció clàssica. Baudelaire va aconseguir imprimir un gir copernicà a la vella activitat poètica, apropant l'escenari de l'art a el teatre de la vida. El seu únic llibre de poemes, Les fleurs du mal, i la seva rèplica en forma de poemes en prosa, El spleen de París, van plasmar literàriament aquest canvi. L'ofec que li produïa la societat burgesa, van portar a Charles Baudelaire, com a molts altres dels seus coetanis artistes, a explorar «Els paradisos artificials», aquestes vies d'escapament a realitats alternatives que els oferien l'alcohol, l'haixix o l'opi.