EL BANQUER ANARQUISTA

És possible ser alhora un ric i ladí banquer i un anarquista consumat que lluita per l'alliberament de la societat? Segons Pessoa, sí. És el que intenta demostrar El banquer anarquista, un relat sorprenent publicat el 1922. La producció literària pessoana, com a violenta suma d'excepcions que és, ens enfronta sovint a l'excepció de l'excepció. És insòlita en vers i en prosa. I ho és fins al punt que hi ha textos l'origen dels quals sembla inescrutable. El lector acostumat als versos de Pessoa o al seu llibre del desassossec més conegut, es passa davant d'una peça narrativa com El banquer anarquista, que desplega una ferotge diatriba raonada contra el mite de l'igualitarisme, sustent fal·laç de la nostra societat, i contra les possibilitats d'emancipació del ciutadà, que no pas. Però aquest salt a la sorra de la discussió ideològica sota forma de narració dialogada entre un subjecte que es diu banquer i anarquista, tot en un i una cosa per l'altra, i un jove que l'escolta incrèdul, guarda relació amb un sector de l'obra pessoana poc conegut: Pessoa va ser un apassionat i original comentarista de la vida política portuguesa i europea, sempre democràtiques.