Jordi Valls (Barcelona, 1970). És poeta i assagista. En el camp de la poesia ha publicat nou llibres, Don neixen les penombres (1995), Natura morta (1998), Oratori (2000), La mel dAristeu (2003), La mà de batre (2005), Violència gratuïta (2006), Última oda a Barcelona (2008) amb coautoria de Lluís Calvo, Felix orbe (2010), Ni un pam de net al tancat dels ànecs (2011), Mal (2013), Lilla misteriosa (2015), Guillem Tell (2016), Pollo (2019), Penumbras (2019). Ha guanyat els premis Martí Dot, Vila de Martorell, Senyoriu dAusiàs March, Gorgos, Grandalla, els Jocs Florals de Barcelona, el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni, Premi Octubre de Poesia V. A. Estellés. Ha estat antologat a: 21 poetes del XXI (2001), Milenio. Ultimísima Poesía Española (1999), Dnevi poezije in vina (2008), Cançons de bressol (2011), Trentaquattro poeti catalani per il XXI secolo (2014), En el ombligo de la luna. Antología de poetas del mundo (2015), Mig segle de poesia catalana (2018), Xeixa. Fourteen catalan poets (2018), Llum a les golfes. Una antologia del haikú modern i contemporani català (2019). Ha estat traduït a langlès, al castellà, a leslovè, al portuguès, al romanès, a loccità i a l'italià. En el camp de lassaig ha participat en el «Monogràfic sobre Vicent Andrés Estellés» de la Revista Reduccions núm. 98/99 (2011), «Lúnica certesa. Primer simposi Màrius Sampere» (2008) i, íntegrament, en el «Retrat de Montserrat Abelló» (2010).
Utilizamos cookies propias y de terceros para obtener datos estadísticos de la navegación de nuestros usuarios y mejorar nuestros servicios. Si acepta o continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información desde su navegador Web.