UN PENSAMENT DE SAL, UN PESSIC DE PEBRE: DIETARI OBERT 1990-1991

MONTSERRAT ROIG (Barcelona, 1946-1991), desapareguda en plena maduresa creativa, cultiva els diversos generes de la prosa: la narració, amb Molta roba i poc sabó ... (1971) o El cant de la joventut (1989); la novel.la, amb Ramona, adéu (1972), El temps de les cireres (1977), L'hora violeta (1980), L'opera quotidiana (1982) o La veu melodiosa (1987); el periodisme d'investigació, amb Els catalans als camps nazis (1977) o L'agulla daurada (1986); i l'assaig, en el seu últim llibre Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991). També són destacables les seves croniques al diari «Avui» (1990-1991), que ara presentem reunides com a "dietari obert". Segons explica J. M. Castellet en el proleg, «"Un pensament de sal, un pessic de pebre" representa una obra infreqüent en la literatura catalana contemporània, conseqüencia de la personalitat peculiar de l'autora, de les circumstancies internes que van envoltar la seva escriptura, deis esdeveniments historics o quotidians que la van travessar i de l'expressió d'un pensament que acabava d'assolir la maduresa en el darrer llibre publicat... Començades quan ja se li havia declarat la malaltia que la conduiria al final de la seva vida, aquestes págines són un testimoni global d'una visió i d'una concepció del món, prenent com a pretext esdeveniments que dia a dia no ens semblen potser tan significatius com quan els llegim seguits i en forma de llibre.