ELS JARDINS DE LA MEMÒRIA

Quan l'home baixa als abismes de la barbàrie, i el gènere humà mostra la seva cara més abjecta, queda sempre un indici d'esperança, una escletxa de llum on la generositat i la solidaritat d'una sola persona són capaços de restituir la dignitat als qui els ha estat vilment desposseïda. En un homenatge clar al record i la memòria, i al sorprenent poder que el riure i l'humor tenen com a antídot de la por i la desesperació, el narrador inicia el seu relat amb les vivències d'un nen avergonyit per la curiosa afició del seu pare: disfressar-se de pallasso per actuar tristament en tota mena de festes infantils. Anys més tard, quan el protagonista ja és un adolescent, el seu oncle li confessa les veritables raons de l'estrany comportament del pare. A partir d'aquell moment, la narració adquireix una intensitat que deixa sense respirar el lector, i l'impacte es multiplica, si és possible, a causa de la concisió i la brevetat del relat. Publicat a la seva edició original per una editorial minoritària, Els jardins de la memòria figura a les llistes dels llibres més venuts a França des de fa més de quaranta setmanes, en un inesgotable fenomen de boca a orella. Amb un fort component autobiogràfic el seu pare i el seu avi van combatre a les dues grans guerres del segle XX, Michel Quint apunta al centre exacte de la nostra consciència, allà on es concentren els impulsos més primaris, on es dirimeix la idea del bé i del mal, i la nostra manera d'actuar en conseqüència.