RETRAT DE CARME EN PENOMBRA

Retrat de Carme en penombra (Premi Sant Jordi 1998) és un recorregut apassionant i evocador per la vida d'una dona de gairebé quaranta anys, professora d'institut i divorciada. L'obra, situada en el marc de la darrera vaga d'ensenyaments, presenta un primer balanç de la generació que va arribar a la maduresa i a la consciència política en els darrers anys de la lluita antifranquista. A mig camí del retrat introspectiu i de la reflexió filosòfica, la novel•la s'endinsa pels camins costernuts de la solitud, la violència i el poder, però també de la tendresa i de la fidelitat. Estructurada a un doble nivell -l'immediat i quotidià i el reflexiu i evocador-, es desenvolupa també una doble tècnica narrativa: l'omnisciència freda, quasi notarial, i la subjectiva apassionada i, a estones, vibrant. Més enllà del dramatisme i la cruesa d'algunes descripcions, l'obra sorprèn per l'autenticitat, el lirisme i l'aparent -i no gens fàcil- senzillesa.