PERE TARRÉS O LA RADICALITAT DE LA FE

Pere Tarrés (Manresa, 1905-Barcelona, ??1950) és un testimoni de fe com a metge, sacerdot i malalt ja al final de la seva vida. La comissió que proposa la seva beatificació recull en aquest llibret diversos aspectes de la seva vida. L'exemple de Pere Tarrés pot cobrar sense dubte especial rellevància al s.XXI, en el qual les qüestions bioètiques posaran a la professió mèdica, més que mai, a primera línia del combat entre la Cultura de la Vida i la Cultura de la Mort. Pere Tarrés se'ns ofereix en aquest llibre com a testimoni de radicalitat cristiana a la medicina (la seva professió, estimada amb bogeria) i en la societat, fins i tot quan va exercir al front republicà durant la Guerra Civil. Quan va sentir la crida al sacerdoci la va abraçar amb entusiasme. I així pot dir el doctor Gerardo Manresa: "tota la vida de Tarrés va ser apostòlica -meitat en el sacerdoci i meitat en la medicina-. I això perquè Tarrés va fer de la medicina 01:00 sacerdoci i del sacerdoci una medicina ".