NO CREGUI EL QUE DIUEN DE MI

Joan Pons ens conta els fets a partir d'un personatge col·lectiu, que es mou en una atmosfera tancada, en un espai clos, on cadascú ha de guardar els seus secrets, i on tothom sap el que l'altre amaga. Joan juga amb el temps i fa caure el lector en un remolí de passat i present, on les persones van i vénen amb molta facilitat; és un temps que podem situar en la nostra contemporaneïtat de segle XX.