EN TEMPS PRIMER VENS DE PORT

Amb tocs genials i breus—a estones gairebé lacònics, però sempre enèrgics o suaus, segons el cas—lescriptor de Balaguer Ramon Macià i Alegret, ens evoca les vides—la vida, o part della en un somni—duns protagonistes la característica dels quals és la humanitat asservidora que desprèn de cadascun dells. I va situant aquests protagonistes com si qui col•loca figuretes de pessebre en els escenaris que lautor estima tan profundament com els mateixos intèrprets, i els belluga i els trasllada dun lloc a laltre al ritme de les facècies que shi desenrotllen.Llegint Ramon Macià i Alegret hom té la impressió que lautor voldria aturar el pas del temps o, pel cap baix, demorar-ne lacció, allargassar el somni, alentir-lo—o és la vida la que voldria allargar?—i, per això, forçar la imaginació del lector per tal que transmuti el moviment de lacció en la immobilitat de les estampes i quadres, i així poder regalar-se en tot moment en allò que en el somni—o en la vida—el féu feliç. Tanmateix ell sap—i ens ho diu—que el temps brunzeix fins a passar inadvertit...