PAMELA (III) I (IV)

Fins que Perucho va publicar la seva novel·la (1983), els lectors cultes coneixien a la inefable Pamela Andrews a través de la novel·la homònima, Pamela (1740), escrita pel britànic Samuel Richardson (1689-1761). Com demostren els vells catàlegs, aquesta seqüela que el català va donar a la impremta no va ser, ni de bon tros, l'única. Des que la novel·la de Richardson es va constituir en èxit inapel·lable, dos corrents de seguidors -els anomenats, sota divisa partidària, Pamelists i Antipamelists- van exigir comentaris, paròdies i continuacions apòcrifes. Sis edicions de la peça es van esgotar en poc més d'un any. A l'poc, Henry Fielding, 1 genial desvergonyit, li va donar un pas més enllà a el mateix assumpte en les divertidíssimes Apology of the Life of Mrs Shamela (sic) Andrews (1741) i Joseph Andrews (1741). Amb més cautela, Josiah Relph va idear una lírica glossa en Wrote after Reading Pamela (1747), i George Bennet versificó l'argument en el seu Pamela Versified (1741). També van aparèixer seqüeles anònimes, com Pamela the Second (1742), Pamela: or The Fair Impost (or (1743) i Memoirs of the Life of Lady H. (1741).