El tall de les tisores és el retrat que el narrador va traçant de la seva mare, un retrat viu i en viu. En la paleta de pintor es barregen els colors i les ombres que desprèn la model asseguda a la seva butaca, i es mesclen els olis aromàtics o rancis de la memòria. Un retrat que ja en la primera pinzellada planteja la pregunta tallant: «Mare, per què no et mors duna vegada per sempre?»
Utilizamos cookies propias y de terceros para obtener datos estadísticos de la navegación de nuestros usuarios y mejorar nuestros servicios. Si acepta o continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información desde su navegador Web.