Entre la poesia i la ironia, aquestes vuit narracions ens parlen de la joventut perduda, del sexe i de la mort, de la memòria i de l'oblit; de la importància, en fi, del llenguatge. La veu singular de l'autora es revela en cada una de les narracions i, per sota de les diferències temàtiques, els dóna unitat. El cant de la joventut ens fascina per l'estil i l'atmosfera tan característics de Roig, i l'acrediten com una de les veus més personals de la novel·lística catalana contemporània.
Utilizamos cookies propias y de terceros para obtener datos estadísticos de la navegación de nuestros usuarios y mejorar nuestros servicios. Si acepta o continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información desde su navegador Web.