LA CATEDRAL BUIDA

Una relació eròtica dins la quotidianitat obre els ulls del protagonista a la cursa de rates en la qual ens veiem submergits; la manera ordinària de viure no li ofereix altra cosa que la vulgaritat dins la repetició, i per escapar-ne li cal explorar l'atzar, admetre la lògica del somni i projectar-la a la pròpia vida, volent integraren una única experiència viscuda l'intel lecte, l'acció, l'art, el sexe, l'emoció. . . I, així, en un repte a la imaginació del lector i de l'autor, el protagonista es llança a la recerca de l'impossible no pas a través de la fantasia, sinó a través de la pròpia vida. Aquesta és l'odissea que Emili Olcina ens conta en una novel la plena de ressons màgics, d'espais mítics que, contradictòriament, són els nostres. Odissea alhora estranya i lògica, extremada, més peculiar encara ja que les aventures que conta no són pròpies de llocs exòtics o de temps passats, sinó possibles en uns carrers pels quals passem diàriament. Endinsant-nos en uns inferns que ens envolten, portant-nos vers uns indrets que no per menys recognoscibles perden els seus colors de malson, l'autor de L'art, i el cos de Madonna ens fa participar. d'un sorprenent viatge al cor d'unes tenebres que potser no sospitem que estiguin tan a prop de nosaltres.