PRIMERA HISTÒRIA D´ESTHER/ANTÍGONA

Salvador Espriu va escriure Primera història d'Esther entre el maig de 1947 i el febrer de 1948, i des de la seva aparició s'ha considerat una de les fites indiscutibles, no sols dins de la seva producció literària, sinó també dins de la literatura catalana del segle XX. El text, d'una complexitat indubtable, fa una relectura del mite bíblic d'Esther i ens parla de qüestions com ara la deshumanització del poder, la vanitat i la família. La reelaboració de mites bíblics va ser una constant en la literatura de Salvador Espriu. Entre aquests mites, el d'Esther li interessà especialment, perquè el podia vincular tant a records d'infància com a la història de Sinera i les nefastes conseqüències de la guerra civil. Antígona, escrita el 1939 i publicada el 1955, és el mite clàssic que permet a lautor de dur a terme lanàlisi sintètica, però intensa, de la lluita fratricida entre les dues Espanyes històricament enfrontades per la Guerra Civil. Antígona es pot interpretar des de diferents p unts de vista, perquè el que Espriu hi ha intentat és donar-nos les «raons dels personatges», les motivacions i les justificacions per les quals cada bàndol actua. I dins aquest context, una víctima innocent que només es regeix per lamor: Antígona.