NOTES DE LA NOSTRA VIDA A MÈXIC 1942-1956

La vista del mar em portava records del nostre mediterrani, de Vilanova, de la caseta de mar, dels fills i néts que allà ens esperaven. ¿Podré algun dia anar amb ells per aquella platja formosa, i ensenyar-los els racons daquelles roques on anava a buscar musclos i cabrots quan els fills eren petits i que conec pam a pam? Espero que sí i aquesta esperança em fa menys tristos els dies de lexili. Uns dies dexili plens, no només denyor, sinó dactivitat familiar i professional, en uns primers moments per sobreviure, però també per seguir les vicissituds polítiques de lexili català i espanyol, i participar en lexpansió del moviment cooperatiu a Mèxic i a làrea llatinoamericana en general. Unes notes que ens descobreixen la humanitat de lexiliat que lluita i es manté fidel als seus principis.