EL QUINCORN

En el clímax del relat, Pròsper Colonel la espera un xaman, però es troba un crupier que li mostra cinc cartes de pòquer. Mira-te-les, no són bones ni dolentes, tot depèn del joc. Les remena, les estén, en fa un ventall, en fa un acordió i les canvia de lloc a una velocitat prodigiosa. En vols triar una? Vols que la triï jo? Per on et sembla que tirarem? Cap a l'amor? Cap a la filosofia? Cap als diners? El menú de la vida. El mateix Pròsper, com a narrador, és el crupier que ofereix la visió del lloc on l'atzar s'enfronta amb l'elecció de lectures d'una història romàntica que és, successivament i alhora, crònica d'una passió absoluta, relat d'un cas de consciència i relació de la recerca històrica d'un Joc d'Escacs Tridimensional, que fa entreveure un conjunt complex d'operacions intel lectuals.