La veïna et va dir que s'estimava més que no portessis la teva filla de sis mesos al sopar. No és res personal, senzillament no suporta els seus plors.El teu marit hi va estar d'acord. Al capdavall, viviu a la casa del costat. Podíeu endur-vos el monitor infantil per sentir si plorava i fer torns cada mitja hora.La teva filla dormia quan vas anar a casa per darrera vegada. Tanmateix, en aquest moment, mentre puges corrents les escales per anar a la seva habitació, envoltada d'un silenci absolut, t'adones que el pitjor malson s'ha fet realitat: la nena ha desaparegut.Mai no havies hagut de trucar a la policia. Ara són a casa teva i qui sap què poden arribar a descobrir.
Utilizamos cookies propias y de terceros para obtener datos estadísticos de la navegación de nuestros usuarios y mejorar nuestros servicios. Si acepta o continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información desde su navegador Web.